Reflexiones del señor Z.

 

            He rellegit els darrers dies las reflexiones del Sr. Z de H. M. Enzensberger. Feia un temps que volia rellegir alguna cosa d'aquest autor, des de que va es fer pública la notícia de la seva mort, cosa que imaginava més propera en el temps, doncs ja fa gairebé un any de la seva defunció. Més o menys he anat seguint la carrera d'aquest autor, des del temps on El País publica el seu Elogi de l'analfabetisme, després aplegat al llibre Mittelmässigkeit und Wahn, un escrit tant hilarant com lúcid i que em sembla que com a diagnòstic més de trenta anys després no ha perdut vigència sinó que ha guanyat. No és però l'únic dels seus llibres del que n'he gaudit molt. Conservo un gran record de la seves biografies de Hammerstein i Durruti

                    Las reflexiones del señor Z tenen com a referent clar las Geschichten von Herrn Keuner de Bertolt Brecht. Comparteixen el mateix amor per la lucidesa i la excentricitat, també el seu impuls desmitificador, però segurament l'enginy d'Enzensberger era inferior al de l'autor de l'opera dels tres rals. En aquesta relectura trobo que cap de les reflexions del seu alter ego, el senyor Z. em sembla especialment il·luminadora, tot i que tendeixo a estar del tot d'acord amb elles sense gaires excepcions. En general, el mecanisme amb el que juga Enzensberger es fer humor a partir de la tendència humana a confondre allò natural amb allò convencional; tendència que forma la vigorosa arrel de l'estupidesa humana. Hom pot entendre el llibre com una posada al dia de Sòcrates en un context postmodern, cosa ben fàcil perquè el propi context de Sòcrates ja tenia alguna cosa de postmodern i il·lustra des d'aquest punt de vista el que jo defensava a les meves classes quan deia que avui possiblement no caldria matar a Sòcrates. La hiperinflació del discurs és una defensa prou suficient contra qualsevol discurs subversiu. En tot cas, el llibre confirma que Enzensberger és sempre un aliat i un còmplice pels que pensem que el poder mai no és innocent, benèvol, ni té raó i que en general tot allò que està de moda és sempre alguna mena d'error.