Reflexions d'un badoc sobre el 23-J

 

            Ahir a les vuit vaig anar a fer un bany vespertí. Mentre em canviava, eren les vuit en punt del vespre, Tele Cinco anunciava la majoria absoluta del PP i VOX, Llavors vaig pensar que el títol del post d'ahir, the doorway to hell, havia estat excessivament i agosaradament premonitori, tot i que mentre el feia no pensava gens a les eleccions. Finalment la porta a l'infern ha resultat ser més aviat una porta al llimbs de la més que possible repetició electoral. Avui no crec que sigui gaire factible un govern dels que la dreta anomena Frankenstein i si Feijoo s'ho rumia una mica no sembla una perspectiva atractiva comptar amb l'abstenció del PSOE per fer un govern que podria patir una moció de censura en el moment que Pedro Sánchez ho considerés oportú. En tot cas, allò que em cridà l'atenció és el resultat mediocre de les empreses demoscòpiques i el CIS. Estrictament ningú no ho va encertar i tot fa pensar que possiblement els mètodes habituals de sondeig funcionen relativament bé en contextos clarament bipartidistes com als païssos anglosaxons però resulten molt menys fiables en el nostre sistema de partits i amb el nostre sistema electoral. A més a societats cada cop més fragmentades socialment i més individualistes resulta difícil definir tipologies bàsiques i representatives. Vistos els resultats també podria passar que les empreses tinguin massa present allò de què "qui paga, mana", cosa que no contradiu en res el funcionament de la ciència "real". Finalment no puc deixar de recordar que totes les vegades que jo he estat enquestat, obeint a un instint que no puc justificar racionalment, he mentit i he dit el contrari del que realment havia votat. Després pensava que era una mica fill de puta, mentir està lleig i tal, però potser no era del tot un fill de puta original. Per acabar, ressenyar que, en contra del que senten els mitjans de comunicació i certa intel·lectualitat estepària, l'anti-catalanisme i l'antibasquisme no dóna tant de rèdits. No prou com per guanyar una elecció sense gaire més. La gent normal no diré que ens estimin, tampoc tenen perquè, però tampoc pensen tant en nosaltres, o el bascos, com per odiar-nos