En mitad de tanto fuego

 

            En mitad de tanto fuego és un dels espectacles més brillants i amb més gruix que he vist a Barcelona els darrers anys. Hi conflueixen tres treballs que poden ser qualificats de brillants: el text d'Alberto Conejero, la posada en escena de Xavier Alberti, jugant intel·ligentment amb les llums, les parets despullades de la sala i una cadira, tot l'atrezzo que cal, i la interpretació excel·lent emotiva i mesurada alhora de Ruben de Eguía. L'obra és un monòleg recitat per Patrocle, l'amic-amant d'Aquiles que l'acompanya en la seva retirada del combat i que torna amb les seves armes per morir a mans d'Hector. Patrocle ens parla de la guerra però també de l'amor. Ho fa partint de les base, explorada sovint, de què la història de la guerra de Troia és la història de totes les guerres, però l'autor utilitza Patrocle per donar veu a aquells que la història normalment els ha tret: la dels dissidents, objectors de consciència, la dels horroritzats envers la violència i la de que pensen que el gaudí de l'amor, el sexe, és un bé de molta més vàlua que allò que la gent de bé anomena gloria. Homer és doncs un punt de partida però no pas l'únic material emprat, on l'autor inclou Safo o Cernuda. En mitad de tanto fuego és un poema antibel·licista i també, és l'experiència de Patroclo, la constatació del fracàs de l'antibel·licisme. El fracàs, però, no necessàriament fonamenta una objecció i encara menys en aquest cas.