Payés, Sobral i Fumero

 

            Teòricament un dels motius per quedar-me a Barcelona aquest estiu, a més de no tenir diners, ni ganes d'anar enlloc, ni amb qui anar, era veure coses del Grec. Malauradament de moment només he pogut veure dues, la representació de la vida es sueño i un concert dijous passat a una sala que no sé com es diu, perquè per a mi sempre serà el lloc on estava Studio 54 (i abans el teatre espanyol). Hi actuaven Rita Payés, Luisa Sobral i Lúcia Fumero. Ja les havia vist a la Mercè de l'any passat on la portuguesa feu un parell de cançons com a artista invitada. No fou un concert especialment jazzístic, com també fou el cas a la Mercè, malgrat la forta vinculació amb el gènere de les dues artistes catalanes. El seu treball conjunt beu més aviat de la cançó tradicional sud-americana, de la qual fan adaptacions molt personals. Luisa Sobral és una cantant popular a Portugal que toca peces seves i beu de la tradició portuguesa diferent del fado, que també existeix. El concert fou en qualsevol cas un èxit. Es veia prou clar que elles havien gaudint preparant-lo i ho va saber transmetre molt bé al públic que sempre mostrà una gran complicitat. Quedà palès que Rita i Lucia són grans instrumentistes i que Rita Payés té un registre vocal molt peculiar i que acaba esdevenint addictiu.