Finalment la fundació episteme si va fer un acte en defensa del batxillerat. M'hagués agradat explicar-ho una mica, però no val la pena perquè ja ho han fet aquí ells mateixos. Si de cas afegir que el primer ponent, en Pascual Gil, fou del tot precís a la seva anàlisi de les exigències polítiques i socials que duen a canviar, desfer, el batxillerat com ho fou Ferran Sáez descrivint els pressupòsits filosòfics i ideològics que hi ha darrera d'aquests intents. Al capdavall tots dos deixaren clar que allò que ve, tot i ser immoral i catastròfic, és el que ens toca, perquè és allò que el temps ens demana. Les preguntes de després tampoc convidaven a l'optimisme doncs feien palès que a més dels problemes insuperables exposats una altra dada fonamental és que una bona part del professorat no veu més enllà dels seus nassos i ben mirat aquest és un dels altres problemes insuperables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.