Vuit figures del
feminisme històric han publicat un manifest contra la llei de gènere,
projectada per la ministra Montero. Acusen la llei de reaccionària i diuen
coses com la següent:
La identidad de
género, explican, se define en el borrador como “la vivencia interna e
individual del género tal y como cada persona la siente y autodefine, pudiendo
o no corresponder con el sexo asignado al nacer”, pero “una vivencia interna e
individual no puede generar efectos legales”.
“Si el sexo es
irrelevante a nivel jurídico, todas las políticas para combatir la desigualdad
estructural que las mujeres padecemos se tornan irrelevantes”, defienden.
Estic completament
segur que la ministra Montero difícilment entendrà la primera objecció, com
tampoc l’entendrien la major part dels meus alumnes pels quals l’única realitat
que compta és la de les vivències internes i individuals i l’únic criteri de
veritat possible és que veritat és allò que jo sento com a veritat (enfront d’això
no compta ni la coherència, ni la utilitat, ni la correspondència amb cap fet).
A tot arreu la tirania de la sentimentalitat és asfixiant i a Catalunya una
mica més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.