The Pawnbroker

     A suggeriment del meu germà veig The Pawnbroker, el film dirigit per Sidney Lumet el 1964. Quasi tot allò referent al film ho explica ell aquí. Sidney Lumet va tenir una carrera molt llarga i molt irregular. Potser per això els meus dos films preferits seus són el primer, twelve angry men, i l'últim, before the devil knows you're dead . The Pawnbroker estaria molt a prop dels millors i si no ho està és per alguns concessions a l'estil europeu dels seixanta en els flahs-backs on es representen els records europeus del protagonista. En canvi em semblen superbes totes les escenes rodades als carrers de Harlem, fruit de la vocació realista de Lumet que ha fet de la seva obra un testimoni de l'evolució espiritual americana com escrivíem fa tres mesos. Veient aquestes escenes és obligat pensar al tòpic que definir la seva generació com la de la televisió. (la manera de filmar els carrers es relaciona d'una banda amb el neorrealisme italià però també amb ells documentals del llavors nou mitjà) i em sembla clar que la televisió marcava una diferència entre aquesta generació i l'anterior, la dels cineastes clàssics, no només tècnica sinó en un cert sentit moral. Rod Steiger va perdre l'oscar aquell any tenint com companyia a la llista dels perdedors, Richard Burton i Peter O'Toole, (els dos actors més castigats per l'acadèmia) enfront d'un gran Lee Marvin en un film, però, molt menor. Steiger sempre manifestà però que aquest era el seu film preferit entre els 80 que va rodar,