Kagemusha (l'0mbra del guerrer)

     Reveig Kagemusha. Penso que no l'havia vist des de la seva estrena en els cines quan jo era encara un estudiant de COU. Tot i que en part ha estat eclipsada per la posterior Ran, en la meva modesta opinió, un dels millors films de tots els temps, aquesta incursió en el cinema èpic i històric és també un film que només pot ser qualificat com superb. La primera vegada que la vaig veure recordo que em va sobtar la primera escena on apareixen tres homes pràcticament indistingibles i Kurosawa deixa la càmera quieta en un enquadrament gran i horitzontal que abvasta els tres homes seguts, mentre discuteixen, en termes quasi dostoeivskians, la diferència entre un delinqüent vulgar i un gran lider polític. Aquesta és la situació de dos dels homes de l'habitació, el gran senyor feudal Shingen i un pobre lladre condemnat a morir a la crea, al que el tercer home, Nobukado (germà de Shingen i ocasionalment el seu dolble) ha alliberat per què faci de de doble del gran cap. Shingen efectivament mor poc després i el lladre esdevé el seu Kagemusha, la seva ombra, que ha de substituir-lo durant tres anys, el temps que Shingen considerava necessari per consolidar el poder del clan. El film mostrarà així els intents del lladre per viure la vida de l'altra i com la decisió de Shingen no es mostrarà com especialment sàvia, bàsicament pel menyspreu al seu fill apartat de la sucessió en favor del net encara un nen, duent la desfeta al seu clan. Aquesta és farà efectiva a l'escena final de la pel·lícula on es representa la batalla de Tagashino que va tenir efectivament lloc l'any 1575. El Kagemusha, expulsat poc abans del palau per haver comés un error que revelava la seva impostura, n'es testimoni de la batalla i finalment decideix fer una carrega suïcida, mostra de la seva lleialtat al clan.

    Kurosawa estava en un moment complicat de la seva carrera. Tora, Tora, Tora havia estat una experiència horrorosa que va acabar amb el seu acomodadament i la seva posterior hospitalitzacio, diagnosticat amb neurastènia. Va fundar un estudi propi però va fer fallida amb el seu primer film en color, Dodeskaden, havia intentat suïcidar-se i al Japó. el seu film posterior, Dersu Uzala, tampoc no havia estat gaire ben acollit. En canvi Ford Coppola i George Lucas estaven en els seus millor moments i foren ells els que varen permetre el finançament d'una pel·lícula que només es podia plantejar com una superproducció. Era a més un acte de justícia ni que fos per totes les idees de Kurosawa que Lucas havia manllevat per fer Star Wars. Les expectatives no foren decebudes i el film fou un èxit en taquilla i guanyà la palma d'or a Cannes. A hores d'ara el film segueix sobresortint per la seva bellesa visual. Kurosawa fa un és del color, molt personal i gens naturalista que creà plans d'una gran bellesa, especialment en la molt efectiva i gens convencional resolució de la batalla final. Espectacular a les gran escenes de moviment de masses, el talent de Kurosawa es mostra igualment potent a les escenes més intimistes planificades amb molt poc moviment. Lucas i Coppola haguessin volgut com a protagonista a Toshino Mifune, però, atès el seu distanciament amb Kurosawa, això era del tot impossible, per la qual cosa els papers protagonistes varen recaure en Tatsuya Nakadai, molt menys conegut però no menys gran. La interpretació d'aquest film em sembla especialment bona, trameten humanitat i veritat en tots els moments del film.