Amazing Grace

Vaig dilluns a veure Amazing Grace, la gravació del concert de soul efectuat per Aretha Franklin el 1972 i que llavors hagués esdevingut un film si Sidney Pollack no hagués oblidat les plaquetes. No soc pas un expert en Soul i Gospel, però em sembla que la projecció és del tot recomanable i per poca tirada que un tingui per aquesta mena de musica  és, fins  i tot, indispensable. També pels interessats al poder de la religió de la vida humana. Molts moments del concert només es poden qualificar amb el terme dionisíac.  He tingut la sort una vegada d’assistir a un ofici religiós en Harlem i fou una experiència absolutament singular i que encara recordo.  Segurament el fervor assolit aquells vespres a Los Angeles, devia ser molt superior, com també l’aportació d’una Aretha Franklin excel·lent en la seva interpretació perfectament acompanyada per James Cleveland i el Southern California community choir. Al final hi ha un discurs del pare d’Aretha, el reverend Franklin, essencial per entendre que podia significar el gospel per aquesta artista i en general  l’experiència històrica d’aquesta comunitat afroamericana, tan admirable i   tan martiritzada. La major part d’assistents són afroamericans però hi ha alguna excepció com un juvenil Mick jagger. Tot l’album es pot trobar a you tube, però deixo aquí un parell de cançons que m’han agradat especialment.