Llegeixo en un
mitjà digital la reflexió d’un politòleg i historiador sobre la coalició que
està muntant Iñigo Errejon i especialment els seus intents de confluència amb
les marees gallegues i compromís, cosa que aquest autor lamenta profundament i
el fa profetitzar el fracàs d’aquest moviment, quan segons ell el que caldria és obrir un espai per a
l’esquerra que fos indubtablement nacional espanyol. El problema és que si
aquests moviments no existeixen no és perquè si i que allò inexistent
segurament és l’espai demanat. Catalunya és simplement l’expressió més aguda de
quelcom que es dóna a tot Espanya. El fet diferencial no és qualitatiu sinó,
simplement, quantitatiu i per això estem
en una crisi de règim. Per tot arreu, però,sempre la mateixa incapacitat de
veure el que hi ha i de deixar de confondre la realitat amb el desig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.