En el seu blog
, Enrique Turiel, científic resident a
Catalunya fa una narració dels esdeveniments d'aquest mes, prou
objectiva des del meu punt de vista i acaba amb la següent reflexió:
Y
lo que resulta curioso es que nadie establezca la conexión con otros
conflictos ahora en marcha, de Ecuador a Francia, de Chile al Reino
Unido, de Argentina a Italia. Las costuras de un mundo tejido con
mentiras están reventando bajo el peso de una clase media que cada
vez lo es menos, que cada vez es más clase
excluida,
pero nadie ve la conexión. Y mientras seguimos discutiendo sobre los
galgos de la Declaración Unilateral de Independencia y los podencos
del artículo 155 de la Constitución española, las fauces de la
nueva crisis están a punto de cerrarse sobre nosotros.
De fet, hi ha
pretesos intel·lectuals catalans que explícitament neguen la
connexió, però sempre hi ha hagut maneres brutes de guanyar-se la
vida i no cal fer gaire escarafalls. Hi ha poques coincidències a
Catalunya, però fa uns mesos em va sorprendre una entre Borrell i
Puigdemon quan tots dos venien a coincidir en què el conflicte
actual es perllongarà molt i molt, apuntaven uns vint anys. En el
fons, això no té res de pessimista. Em sembla que, atès el
panorama del mon en general, podríem firmar el d'aquí a vint anys
no tenir altre preocupació major que la de com acaba el procés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.