Culpabilitats

La culpabilitat jurídica i legal dels acusats del procés quan més em penso, més dubtosa em sembla.  La construcció del jutge Marchena fa una descripció que puc compartir del desenvolupament dels fets, deixa clar que les accions del govern català eren no-res, però després és segurament incoherent quan jutja aquest no res amb el màxim rigor. Swift ja escrigué en els Viatges de Gulliver que al capdavall els judicis polítics són els més fàcils pels jutges, perquè hi ha prou amb saber que vol el que mana. El problema dels jutges  en el fons és que al principi i el final del judici els que manaven no eren els mateixos. De totes maneres, però, en el fons, el resultat de la sentència no té cap mena d’importància perquè la gent que surt als carrers ho fa perquè no reconeix la legitimitat del tribunal. Allò que podria ser considerat estrany,.però,és perquè els creadors d’aquest sentiment es lliuraren voluntàriament, cosa que sí significa un contradictori acte de reconeixement.

Tanmateix la meva incapacitat d’empatia amb els ja condemnats he de confessar que és absoluta. I això és perquè si potser no haurien de ser culpables en el sentit jurídic, sí que ho són en un sentit moral. Crec que són gent abjecta.  Ho són perquè sempre van mentir, per posar en marxa el procés i per fer veure que feien quelcom que en realitat no estaven fent.  Ho són perquè són irresponsables i van fer servir, i fan servir, la població catalana com a carn de canó el 1 d’octubre i aquesta setmana,  que a aquesta població això li sembli bé no canvia res. I ho són, perquè són incompetents. I la moral més bàsica, no segueixo aquí  Kant sinó Howard Hawks, és que un si no es capaç de fer bé la feina que li toca, llavors ha de plegar. I tanmateix tampoc  m’oposaria  a una amnistia si això ens donés  alguna mena de sortida, cosa que, ara per ara, tampoc no és el cas.