La reina lloba

     Veig al TNC la reina lloba de Pau Carrión inspirant-se en Shakespeare doncs la seva protagonista Margaret d'Anjou prové directament de les obres shakesperianes: la trilogia dedicada a Enric VI i la molt celebrada Ricard III. Margarida fou la dona del rei Enric i també apareix encarnant l'esperit de revenja a a l'obra dedicada al rei inexactament descrit com geperut. Com és ben sabut, la programació d'aquest any del TNC està centrada a les dones i per això semblava molt oportú fer una tragèdia sobre un personatge shakesperià que no és el centre de cap obra però que apareix molt, cosa que també succeïx amb Falstaff, i que fos una dona. En contra del meu costum, vaig llegir una crítica no gaire positiva amb la que, mentre veia l'espectacle, no podia deixar d'estar d'acord. Shakespeare fa obres de temàtica més o menys, sovint molt, interessats, però el seu geni rau al llenguatge. Carrió no troba un català més enllà de funcional i tampoc acaba d'estar a l'alçada. L'autor també assenyalava a la presentació el seu desig de treballar amb Maria Rodríguez, però tampoc em va entusiasmar el seu treball, especialment per la seva dicció. La direcció en canvi és prou viva a la part central de l'obra on quedava clar el que explica Al Pacino a Looking for Richard, les baralles entre la noblesa anglesa descrites per Shakespeare son l'original d'on s'han copiat les pel·lícules posteriors sobre la Maia. La majoria dels actors repeteixen i es força meritori els doblet de Quim Avila que fa d'Enric VI i de Ricard III, dos personatges diametralment oposats.