Absalom, Absalom!

 

    Rellegeixo Faulkner per primera vegada des de fa molts anys, no des del temps de la Universitat però gairebé. Em feia una certa mandra que potser diu més del meu cansament vital que no pas altra cosa. El llibre que he triat és Absalom, Absalom! on s'explica la història de Thomas Sutpten i de la seva nissaga, poc prolífica i de la que només perdura la part maleïda per ell mateix, és a dir, la de sang negra. Stumpten és un home d'origen molt humil que arriba a posseir una gran plantació i que exhaureix les seves energies en la guerra civil sense poder després dur a terme la reconstrucció somniada. Em fa l'efecte que a hores d'ara molt poca gent llegeix Faulkner. Tampoc suposo el llegia molta gent abans i a més alguns dels que ho feien, obraven de mala fe, perquè un dels seus legats indirectes més malaurats és l'obra dels seus seguidors ibèrics. Aquesta omissió no em sembla que digui res especialment a favor d'aquests temps. Llegint l'obra em sembla innegable la presència de dos trets que ara mateix no formen part de la major part dels productes corrents : l'ambició narrativa i el tremp moral. Absalom, Absalom! explica quasi bé un segle de la família Sutpten, però cap Sutpten mai s'expressa directament. No accedim als seus pensaments. No hi ha cap narrador omniscient, sinó quatre narradors que tenien un coneixement molt imperfecte, o cap, dels fets esdevinguts. Més enllà d'uns pocs fets que d'entrada semblen tenir poc sentit, el fonament són l'opinió, els prejudicis, la llegenda (si voleu la forma més noble d'esmentar els dos primers ..) El tremp està relacionat amb la perspectiva adoptada per Faulkner, el seu intent de defugir el maniqueisme, defensant alhora la dignitat del seu país (un país que més que un espai geogràfic és una causa) i essent conscient de la seva essencial immoralitat i irredimible culpabilitat. En el temps dels procés vaig llegir alguna literatura sobre la licitud moral del secessionisme i la referència bàsica quasi sempre era la guerra civil americà. Potser per això tendeixo a associar el sud americà i el nostre país, cosa per la que enyoro més un tarannà com el de Faulkner que aquí no veig enlloc.