La crisi ferroviaria, un altre cop

 

     La crisi ferroviària es segueix perllongant i amb ella la crítica als governs. Potser per introduir una mena d'equanimitat, cal dir que els retardaments ferroviaris eren un fenomen de tota la vida i, en canvi, ara ja no existeixen. Clar que per suprimir-los s'ha hagut de suprimir també la noció mateixa d'horari i ara ja simplement anem a l'estació a veure si passa algun tren. Tampoc hauria de ser tan greu si recordem que molta gent normal i fins i tot algun filòsof defensen la imprevisibilitat com a valor vital. La pena és que normalment aquests no exerceixen funcions de cap de personal i moltes persones tenen aspiracions vulgars com arribar d'hora a la feina. Malauradament sembla que als usuaris de la R2sud ens tocarà patir encara una mica més, doncs el mes vinent s'endegarà l'anunciada reforma del traçat a les costes i la restricció del servei augmentarà, tot i que ara ja el servei  és molt mínim i aquest mínim no és compleix mai. El desgavell serà quasi amb tota seguretat indescriptible, però a més inútil, perquè l'única solució real és allunyar la via de la costa. Tot sembla indicar a més que les mesures alternatives exigides per diverses associacions no seran tingudes en compte i que com a molt tindrem la gratuïtat d'uns trens que no circulen.