Com explicava a l'entrada de fa tres dies a més de la nit de divendres recordo dues trobades amb el shakesperià rei Lear. L'estrena del film de Kurosawa, i la representació de la RSC. El film acaba amb la imatge del jove cec perdut en un castell abandonat, el resultat necessari d'un temps on són els folls els que guien els cecs. Llavors el geni de Shakespeare em semblava l'expressió d'una amenaça arrelada a la situació humana, però segurament no tenia el sentiment real de què fos inevitable. Avui en el temps de Trump i Gaza i tot plegat em sembla una descripció exacte de la situació, tant pel que fa els cecs, tots nosaltres, com pel que fa als folls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.