Adéu a Gregorio Morán

 

    Ahir va arribar-me la notícia de la mort de Gregorio Morán. Les darreres setmanes ja ens varem adonar que no havien aparegut les seves "sabatines" a the objective, l'últim dels digitals per on va passar després de l'acomiadament de La Vanguardia. Atenent-nos a la definició civico-minimalista de Jordi Pujol era un català, perquè vivia i treballava a Catalunya. En altres sentits ho era molt poc. Per exemple, mai va practicar la llagoteria i tot i així va estar més de dues dècades escrivint a Catalunya, cosa que voreja el miracle. Per això, valia la pena llegir-lo. He llegit molts dels seus llibres, la majoria però a l'època en que em costava més escriure, però val la pena retenir tot el que va escriure sobre el procés, sobre el qual mantingué sempre una mirada lúcida i la pertinència de les seves recomanacions, literàries i cinematogràfiques, les qual malauradament havien desaparegut als darrers temps. Historià la cultura espanyola de la transició i el seu treball és una aportació important per entendre com es forgen els falsos ídols. Que descansi en pau