Shane

 Veig Shane de George Stevens. Soc a casa amb la família i recordem que aquesta fou el primer film clàssic del que varem tenir una còpia gravada de la projecció que va fet TVE el dia de Nadal de 1982. Indiscutiblement Shane és un dels títols més clàssics del Western a l'alçada dels títols més recordats de Ford o Mann. En el film quasi tot funciona. Les eleccions de repartiment que no eren obvies van funcionar bé. No semblava, per exemple, a priori un paper per Jean Arthur identificada com el prototip de noia urbana i considerada massa vella pel paper (tenia més de cinquanta anys) però ella imposa la seva qualitat d'actriu. Tampoc era una elecció obvia Jack Palance, un actor de l'Est que no sàvia muntar a cavall ni havia assajat cap dels moviments típics dels pistolers cow-boys. Per això, actua de manera deliberadament lenta, cosa que feu el personatge molt més amenaçador. La banda sonora de Victor Young, es pot sentir la suite més amunt, també contribuí a que el film sigui recordat. La influència en els films posteriors es palesa. Com molts del personatges que farà Wayne després, el fundador de la comunitat no pot integrar-se a la comunitat. La comunitat es funda des de l'erradicació de la violència que  a l'heroi li és inherent més enllà de la seva comprensió de que cal renunciar-hi. Shane és a més una mena d'esborrany de l'heroi que després interpretaria Clint Eastwood a la trilogia del dolar. De Shane realment sabem molt poc. Ha tingut un passat del que es penedeix i li hagués agradat tenir una família. No és gaire, tot i que del protagonista dels films de Leone encara sabrem menys. Ni Shane ni l'home sense nom tenen la virtut de la loquacitat. No resulta estrany doncs que la darrera vegada que Eastwood, ja com a director, reprengué el personatge de l'home sense nom, a Pale Rider, el film sigui molt proper a un remake de Shane.