El,ángel exterminador

 

            Torno a veure després de molts anys, el àngel exterminador, el film de Buñuel que fou el darrer llargmetratge rodat a Mèxic. Com el títol no índica, el film explica la història d'un grup de persones de l'alta societat mexicana que després d'una vetllada plaent a casa d'un d'ells no es veuen capaços de sortir del saló on estaven sentit l'actuació al piano d'un d'ells, sense que aparentment res els ho impedeixi. Prèviament hem anat veient com el personal de servei amb excuses absurdes o sense excuses ha anat abandonant la mansió, tot i les amenaces de perdre la seva feina. Només el majordom resta, però al matí següent, quan tots desperten confusos després d'haver dormit tots plegats en un saló, ell tampoc es veurà capaç de sortir de l'habitació. Des de l'exterior el fenomen es dóna a la inversa. Tothom està molt amoïnat pels desapareguts però ningú es capaç d'entrar a la casa. Des d'aquest plantejament, Buñuel ens mostra la convivència entre els captius i les tensions entre els que deixen dur pel seu egoisme i els que pensen primordialment en la supervivència del grup.

        Vista a hores d'ara crec que el film s''ha d'entendre com la immersió més decidida feta mai per Buñuel en l'àmbit de la comèdia. El angel exterminador és un film divertit, ple d'un humor molt negre i farcit de connexions amb el surrealisme, més fàcils d'inserir aquí que en els films de Buñuel més narratius. Buñuel no estigué, però, del tot content. Creia que hagués sortit molt millor si l'hagués fet a França on hagués pogut disposar de millors actors. Certament molts dels actors mexicans semblen fluixets. Jo, veient-lo, vaig tenir una petita decepció, perquè des del record el tenia com un dels meus Buñuels preferits i ara em sembla que no sosté gaire bé una comparació amb d'altres com Nazarin o la monumental, els olvidados, films que desprenen molta més energia i creativitat. En tot cas és un film imprescindible pel que té re representatiu de la personalitat, realment única, del seu autor.