La vida suspesa

 

        La vida suspesa és l'obra de l'autora italiana Lucia Calamaro, una de les figures més importants actualment del teatre italià, que es pot veure aquest mes al teatre Tantarantana. L'obra comença amb una parella en l'escenari, l'home està atrafegat fent una mudança i la dona reclama la seva atenció. No triguem gaire a saber que la dona ha mort fa molt poc temps i que l'home, el seu marit, està preparant la mudança, buidant la llar que varen compartir. Ell vol acabar perquè té poc temps per lliurar l'apartament i ella manifesta la seva por a ser oblidada, veient a l'activitat del seu marit el principi d'aquest oblit. Des d'aquí, l'obra prossegueix amb el record del dia en que es van conèixer i els moments en què la malaltia comença a estar present. En aquest moment s'incorpora el tercer personatge, la filla preadolescent de la parella. Les darreres escenes entre el pare i la filla són les mes emotives de l'obra i en les que més excel·leix l'escriptura de Calamaro. Malauradament confirmen les pors de la protagonista a l'inici de l'obra. Els records potser no s'esvaeixen completament però acaben sent molt poca cosa i segurament no del tot fiables, Calamaro al capdavall sembla compartir el punt de vista de Hitchcock que en l'entrevista famosa amb Truffaut digué que si els morts tornessin no sabríem que fer amb ells. El matrimoni protagonista està interpretat per Jacob Torres i Vanessa Segura. La filla és Júlia Morella. Tots tres fan un gran treball no només dient el text, sinó també ballant, perquè a l'obra es balla molt. Possiblement el pitjor de la nit és que el seu esforç va tenir poca recompensa, perquè tot i que varem mirar d'aplaudir, 13 persones no donen per gaire.