La Gavina

 Al lliure de Montjuic. veig la nova versió de la Gavina de Txejov dirigida per Julio Manrique. L'escenari ocupa tot el centre de la gran sala, els espectador es situen a tres costats del rectangle, mentre que el fons es utilitzat per l'entrada i sortida dels actors, tot i que no exclusivament, i la ubicació d'una gran pantalla on es veuen projeccions dels actors i es suggereix l'estany al costat de la datxa on té lloc l'acció. El repartiment és extens i hi figuren actors ja d'àmplia trajectòria com David Verdaguer, David Selvas o Cristina Genebat. El seu treball és eficient i endreçat i l'escenografia i la direcció sense resultar-me especialment imaginatives fanla seva funció i potencien un text que és realment molt bó i que no per casualitat és assenyalat com l'inici del teatre contemporani. Al text hi ha modificacions però en forma de referències anacròniques, l'actor Boris per exemple cita una intel·ligent afirmació de Passolini de què el mon comença cada vint anys quan surt una generació nova, fetes suposo per deixar més clar les discussions estètiques mantingudes a l'obra, tot considerant que els noms als que es deu referir Txejov al text original ja ens queden molt lluny. Menys lluny però és la tensió entre formes noves i formes "clàssiques" que hi és al centre de l'obra i molt més lluny la manera txejoviana de mostrar-nos la vida: com els temps, desplegat com a tedi, esclafa tots els personatges, similars en el seu tancament en si mateix.