Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 5 de novembre del 2024

Ball de bastons a Paiporta


 

        Diumenge mati no feia bo a Vilanova i no varem poder sortir com és costum a fer el Vermut. Això em permeté veure, pràcticament en directe ,a la tele un espectacle que no havia vist mai, la rebuda extremadament hostil a les autoritat de l'estat i la Comunitat Valenciana al poble de Paiporta, o al que queda del poble de Paiporta, al capdavall, jo he crescut en un mon on les visites dels que manaven sempre tenien un èxit aclaparador sense excepció, fins i tot les de Franco a la teòricament antifranquista Barcelona. Els temps però, han canviat i anar de baixada és el contrari a anar de pujada, encara que el camí sigui el mateix. Més tard algú deia que no era el moment de fer una visita merament propagandística. Això és evident. Tan evident que resulta sorprenent que ningú no ho hagués previst abans, o potser no tant, perquè la separació entre els que manen i els manats cada cop és més absoluta. La gent està molt emprenyada i en té motius, perquè sembla evident que l'estat ha fallat i no ha estat capaç de respondre i, des de fa trenta anys, això passa massa sovint i a tots els àmbits. Passa, quan ve una situació extraordinària i passa a la situació ordinària del dia a dia, amb la degradació lenta però sense aturament de l'ensenyament i la sanitat pública. Potser aquesta manca de recursos pot tenir alguna cosa a veure amb la tardança de l'exercit a intervenir. Les dimensions de l'exercit espanyol no són gaire grans i no tinc molt clar quantes unitats són realment operatives. Mentre escric això un retol a la TV calcula en més de 3000 milions d'euros el cost material de la tragèdia. Amb les inversions d'infraestructura pendents des de fa dècades, menys de la desena part d'aquesta xifra, quasi tot podria haver-se evitat. Canalitzar barrancs, però, no dóna vots. Possiblement en unes setmanes tot estarà oblidat i es trobaran entreteniments nous perquè això passi (exceptuem clar la gent que ho ha perdut tot), però la deslegitimació del règim continuarà lenta i inexorable o potser, no tant, en un dels principis claus:l 'estat autonòmic, una idea molt malparada després de la utilització de Mazon i Sánchez per deslliurar-se de les seves responsabilitats.  Avui, això ho explicava molt bé Soler al Diari de Girona


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.