Los comancheros

     Los Comancheros fou el darrer film de la carrera de Michel Curtiz, el director recordat sobre tot per la mítica Casablanca, amb el qual va cloure una carrera que havia començat a Hungria cinquanta anys abans. Curtiz fou essencialment un home de la WB, perfectament adaptat al mecanisme de l'estudi. Les seves pel·lícules valen doncs el que valien els guions. El de Los Comancheros no fou el millor guió dels que va tenir. La història no sempre té una línia clara i això es fa evident en el transcurs del film. Tampoc sembla una bona idea, ja que tenien a Lee Marvin en el seu millor moment, aprofitar-lo poc i deixar-lo morir al final del primer terç d'un film que no està sobrat de personatges interessants. Hi ha però dos motius pels que val la pena veure el film i que fins i tot són prou per fer-te passar una bona estona. El primer és la banda sonora d'Elmer Bernstein, la qual forma part d'una sèrie de bandes sonores de westerns que en elles mateixes li donaven personalitat als films (al clip hi ha una suite amb quasi tota la música del film). La segona és la presència de John Wayne. L'actuació d'aquest film és típica de l'última part de la seva carrera. La primera són els vint anys inicials on lluita per fer-se amb un lloc a Hollywood. La segona, després de The Stagecoach, és el moment en què ja és una estrella però no té una gran reputació com a actor. La tercera s'obre quan famosament John Ford diu allò d'"aquest fill de puta, sap actuar!" (estava veient una projecció prèvia a l'estrena de Red River). Aquí hi són les seves interpretacions més interessants, inclosa la de The Searchers i acaba possiblement a Liberty Valance. A la darrera etapa ja no li cal actuar perquè el seu personatge, com el seu vestuari, està del tot definit i fitxat i en té prou de repetir-ho. Seria el cas d'aquest film i cal dir que en aquest sentit el film funciona perfectament i Wayne fa tot el que suposa que ha de fer.