Orwell ha arribat a Osca

            Quan tenia quinze anys, vaig viure l'època de més desordre i més sentiment de llibertat, no pas llibertat efectiva, del país. Les meves lectures eren desordenades i en part fruit d'un cert autodidactisme, cosa que com a conseqüència ineludible significa grans pèrdues de temps. Això però no era sempre així. Un dels llibres que vaig llegir llavors i m'ha acompanyat sempre és l'Homenatge a Catalunya de George Orwell que vaig llegir en la versió catalana de Folch i Camarassa, una molt bona traducció però amb algun tall de la censura franquista. En el llibre tot em va causar impressió, però especialment la descripció de la seva experiència bèl·lica en el front d'Aragó, emotiva, lúcida i sincera. De fet, d'acció no hi havia gaire, perquè la major part del temps varen estar a l'espera del desenvolupament d'una ofensiva que no va arribar mai a produir-se. Per això, la dita més repetida durant aquest part del llibre és la promesa dels comandament de fer molt aviat una cafè a Osca, cosa que no es va donar perquè l'ofensiva no es produí i Osca estigué en mans del nacionals durant tota la guerra. El capítol on es descriu l'episodi acabà amb la promesa de fer un cafè a Osca, el dia que tingués la possibilitat de tornar a Espanya. Orwell, és clar, no tornà mai. Ho va impedir la continuïtat del règim i la seva tuberculosi. El monument de la fotografia és una mínima però necessària reparació i contribució a la memòria que des de no fa gaire temps hi és al parc Miguel de Servet de la ciutat aragonesa. Em va emocionar trobar-la, perquè moltes de les meves, poques, conviccions fonamentals és Orwell qui millor les expressà. M'agradaria molt veure algun cop la illa de Jura, pertanyent a les Hebrides un dels llocs del Regne Unit que no vaig arribar a conèixer, on es va esforçar a pujar el seu fill petit i a cultivar, amb moltes dificultats imagino, el jardí que va commoure Rebeca Solnitt.