Körkarlen

 

            Veig una tarda Körkarlen (en espanyol, La carreta fantasma) el clàssic firmat, i protagonitzat, per Viktor Sjöstrom l'any 1921. Jo només coneixia d'aquest autor el fruit de la seva experiència americana, The Wind, una obra del tot magistral. Aquesta té potser més fama, Ingmar Bergman deia que calia veure-la un cop l'any, i és un film excepcional, però que no em va causar tanta emoció com el film protagonitzat per Lilian Gish. El film és una adaptació d'un conte de Selma Lagerlof, el qual recull una llegenda del folklore suec, que explica que eal darrer mort de l'any, li toca treballar tot l'any següent recollint les ànimes dels nous difunts. Aquest és el destí del protagonista, David Holm, un home alcoholitzat que mor abans de la darrera campanada i es veu obligat, per l'antic conductor, a fer front al seu passat, una mica a la manera de Mr. Scrooge al dickensià Conte de Nadal. Sí considerem que parlem d'un film que té ja més de cent anys, sorprèn l'ambició narrativa de Sjöstrom que utilitza sense por el flash-back, fent uns dins d'uns altres i de vegades identificant-los amb punt de vista. Possiblement l'element més inventiu del film és la utilització de la sobreposicions per reflectir la dues regions ontològiques, el món dels vius i els dels esperits, entre les que es desenvolupa la trama. Com a la seva obra americana, és clar que Sjöstrom no és un autor massa preocupat per no trencar línies vermelles des d'un punt de vista moral. A The Wind el final feliç s'esdevé mitjançant un homicidi que no rep cap mena de càstig, aquí el protagonista és clarament un individus poc recomanable, amb un clar perfil de maltractador tot i que finalment es redimeix (de manera, poc convincent des del meu punt de vista). Com un mesos abans al meu germà, també em va sobtar veure la clara relació d'una de les escenes més dramàtiques del film, quan David vol trencar amb una destral la porta de l'habitació on es refugien atemorides la seva dóna i les filles, amb la de The Shining de Kubrick, on Jack Nicholson és el perseguidor. Com sempre s'ha sabut, ningú és del tot plenament original i cal considerar una virtut saber copiar els millors.