Vaig començar a interessar-me per Montaigne i Pascal al meu darrer any de llicenciatura, en el curs sobre filosofia política de J.M. Bermudo. Més endavant quan feia la tesi sobre el dubte tots dos autors estaven estretament relacionats amb la reflexió de Descartes, però com que parlava de lectures i no pas de predecessors només vaig treballar directament l'autor dels Pensaments. Alguns amics de l'època esdevingueren estudiosos de Montaigne i això m'ajuda a tenir-lo present. En aquestes tres dècades he vist que Montaigne mereixia molta més atenció, si més no, editorial que Pascal. Els essais han estat traduïts sovint i amb apostes relativament consistents d'editorials, cosa que no ha succeit amb Pascal, fent excepció és clar del treball molt recent de Pere Lluís Font. De vegades aquestes coses depenen purament de l'atzar, però en aquest cas la preferència està,em sembla, ben fundada. Montaigne resulta un autor afalagador pels afectats per algunes malalties del nostre temps, mentre que Pascal no ha perdut mai res de la seva intempestivitat, un atribut essencial per un filosof. Parlant més concretament la diferència potser és en el fet Montaigne va escriure mil pàgines per descriure's ell mateix. Vist des d'aquesta perspectiva la seva actualitat és innegable; amb poques excepcions, a quasi tothom li entusiasma parlar d'un mateix. Pascal utilitzà moltes menys pagines per, brillantment, demostrar que aquest mateix no és res. Els segles han passat però no hi ha cap antídot millor pel narcisisme. D'altra banda, mentre Montaigne sempre sembla estar associat al risc de l'escepticisme paralitzant, o com a mínim una invitació a mirar els braus des de la barrera. (crec recordar que aquesta era la tesi de la lectura de Horkheimer) Pascal és el filòsof de l'aposta, ja sigui per la religió o per la ciència. Pascal en el fons no està lluny de l´'autor del tractat sobre tocar las castanyoles que deia que tocar aquest instrument era una ximpleria, però que si es feia, calia fer-ho bé. Això és el treball científic de Pascal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.