A la filmo veig The Scarlet Letter, la versió de novel·la de Hawthorne que Viktor Sjöstrom rodà en America amb Lilian Gish com a protagonista el 1927. Parlava l'altre dia de Körkarlen, la seva obra mestra més reconeguda filmada set anys abans. En aquella època el cine canviava molt ràpid i Sjostrom es mostra aquí com una cineasta de igual ambició però molts més recursos que abans. El film mostra que havia incorporat als seus recursos la càmera en moviment inventada pels alemanys molt poc abans i mostrà una confiança prou gran en la imatge com per què a la darrera mitja hora pràcticament no calguin els sots-títols (com crec recordar que passa a la seva obra mestra americana The Wind). Tot i simplificar una mica la trama i prescindir del final de la novel·la, és una adaptació del tot fidel a l'esperit del llibre de Hawthorne, desplegant la mateixa indignació amb la cultura puritana (Hawthorne modificà el seu cognom per amagar el fet que descendia directament d'un dels jutges de Salem) que en el film és sempre contraposada a la naturalesa, només en els escenaris naturals els desgraciats protagonistes poden sentit-se humans i lliures (el millor moment és l'escena de més amunt) mentre que la ciutat és un àmbit d'opressió i barbàrie, el fons de l`Amèrica més primigènia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.