Aku wa sonzai shinai

 

        El mal no existe (Aku wa sonzai shinai) és el darrer film de Ryusuke hamagachi, que fa no gaire anys tingué un èxit important amb drive my car, film que no vaig veure en el seu moment. Menys celebrat aquest nou film no pren opcions fàcils, però em sembla indiscutiblement interessant amb moments de gran força. El que menys m'agrada és el títol, una tesi metafísica massa forta per poder ser sostinguda sobre el que ofereix la narració. La història ens situa en un lloc natural de gran bellesa, proper a Tokyo, on viu una petita comunitat amenaçada pel projecte de construcció d'un "glamping" (terme que no coneixia, però que em sembla un concepte del tot adient pels temps que corren). El lloc on volen posar-ho és de pas dels cérvols de la regió i la nova instal·lació ha de contaminar inevitablement la puresa de les aigües del riu local. El centre de la narració és la família formada per Takumi (interpretat per Hitoshi Omika, habitual ajudant de direcció de Hamagachi) i la seva filla Hana. Takumi és el manetes del poble i el millor coneixedor de la regió, mentre que la nena està molt més interessada als passeigs pels bosc que a cap altre cosa, i té una empatia especial pels cérvols.

        Al començament de la pel·lícula em va venir al cap un concepte après de l'altre film japonès que he vist aquest curs, el perfect days de Wenders: la noció de Komorebi. L'inici és un llarg travelling on veiem el cel a entre les branques i el fullam dels arbres. De fet, aquest és el primer origen del film, doncs les imatges eren merament eren el suport visual per a la música d'Eiko Ishibashi que ha acabant creant una de les bandes sonores més atractives dels darrers temps (és al clip de més amunt). A la pel·lícula, comptat i debatut no passen grans coses. El projecte és exposat per dos joves urbanites que acaben aclaparats per la seva ignorància després de parlar amb l'assemblea local en una reunió informativa, la qual evidentment no té cap altre funció que la de salvar les aparences i fer veure que s'escolta la població local. El seu desconcert queda clar en una seqüència molt llarga en un pla fix sostingut de tots dos, d'esquenes, mentre xerran en el cotxe i especialment ell comença a sentir la necessitat de canviar de vida. Tot i que la temàtica del film podria semblar més aviat tòpica i reflectida mil vegades, la part final de la pel·lícula s'endinsa en un terreny nou, tot just després d'un significatiu parlament de Takumi on reconeix que ell també és realment un estranger a la contrada,amb un final interpretable, però que gira entorn de la noció de sacrifici, en el sentit més originari i còsmic del terme