Sí
hagués de triar unes poquetes obres entre la producció literària
del segle XX, una que no deixaria de ser-hi és el Galileu
de Bertold Brecht. Jo,
a més he tingut la sort de veure-la representada al National Theatre
per un dels grans actors del nostre temps, Simon
Russell Beale, assumint el desafiament de fer un paper pensat pel
no menys gran Charles Laugthon Aquí fa molts anys que no es
representa i Brecht no agrada gaire, ni als que són de dretes ni als
que pensen ser
d'esquerres, però suposo que ningú no desconeix, l'afirmació feta
per Galileu al tercer acte, quan li retreuen la seva covardia:
"desgraciat el poble, al que li calen herois". Jo no me
l'ha treta del cap aquesta passada campanya electoral i encara més
des després del desenllaç.
No només
visc envoltat de most conciutadans als que els calen herois
és a dir, de gent desgraciada des del punt de vista de Galileu
(exactament 667.671, sense comptar el vot per correu) sinó que a més
tenen una concepció de l'heroisme, com a mínim, confusa i,
indubtablement, ridícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.