Eurovisió

 

 

            Quan era jove pensava que en el món de les dècades posteriors ja no hi haurien ni bodes, ni festivals d'Eurovisió. Segueix però havent de les dues. La segona de fet sembla tenir més vitalitat que la segona, si llegim els índexs de nupcialitat. La forçá del Kistch mai no ha de ser menystinguda. Avui fan el festival que jo no veuré, com no ho he fet, em sembla, des l'any 1980. Sí que recordo però haver seguit tots els anteriors des de finals dels seixanta. Per això, quan l'altre dia, en un programa d'aquests que han de parlar del Barça, el presentador, intentant clarament tractar temes menys depriments, preguntà als tertulians per la seva cançó eurovisiva preferida, jo m'hi vaig apuntar mentalment i hi vaig triar les següents.

                La primera fou la guanyadora de 1967, el vídeo de fet és el moment en què Sandie Shaw la canta com guanyadora. Quasi seixanta anys després diria que és la cançó "patxanguera" perfecta i em segueixen agradant tant la veu de la cantant, com una progressió de la melodia que venia de Glenn Miller i utilitzaven també els contemporanis Beatles. Jo no recordo aquesta edició, si la de l'any posterior que fou un triomf moral de UK i real d'Espanya, però la cançó m'era familiar perquè a casa de la meva avia, hi havia el senzill amb la versió espanyola (el segon vídeo). En aquell temps era molt típic el fer versions de les melodies més populars a d'altres llengües, costum que va passar avall a la dècada següent, no sé si relacionat amb el fet que els LPs prenguessin avantatge comercial sobre el senzills de 45 rpm. El tercer vídeo no és d'una cançó guanyadora, però si una que recordo vivament, que em semblà indescriptible en el seu moment i encara no tinc altre qualificatiu millor,