La messa é finita

  Com molta altra gent vaig descobrir Nanni Moretti l'any 94 amb l'estrena de Caro Diario, però la seva carrera era ja llarga amb uns quants curts i llargmetratges. Diumenge recupero un d'aquests films al TMC. Es tracta de la messa è finita un llargmetratge que de fet va tenir molt de ressò en el seu temps, essent premiat a Berlin. La messa è finita no és una comèdia, tot i que podem riure perquè Moretti, com en molts dels films posteriors el protagonista, mostra molts del tics que després utilitzarà sovint. La història del protagonista, però no és en ella mateixa divertida. Moretti és Don Giulio un capellà que després d'uns anys a una illa, retorna a Roma, a una parròquia de la perifèria. Retroba els seus amics de joventut i la seva família, però cap retrobament és massa joiós. A casa, el seu pare abandona la mare per anar-se'n amb una dóna trenta anys més jove, cosa que finalment acaba provocant el suïcidi de la mare. La germana no vol seguir amb el nuvi de sempre, un tipus del tot consagrat al bird-watching i embarassada opta per l'avortament. Cap dels amics té una vida mínimament satisfactòria. Un ha estat abandonat per la seva dona i no vol sortir de casa. Un altre és jutjat per terrorisme i refusa l'ajut dels altres, tot retraient-los la seva passivitat política. Un altre viu la seva condició d'homosexual sense atrevir-se a sortir de l'armari i l'últim pensa que trobarà sentit a la seva vida amb una conversió que més aviat empipa al seu amic Giulio. Tot plegat fa trontollar la fe del protagonista aclaparat tant per la seva solitud com per la seva incapacitat real d'ajudar la gent que estima, tots els quals podrien ser perfectes exponents d'allò que explicava Sartre, la llibertat com a condemna. El desafiament amb el que s'enfronta Don Giulio no es gaire diferent dels d'altres personatges de Moretti, aprendre a viure des de la consciència de la impossibilitat de la realització de l'ideal. Moretti opta per una narració on les escenes no tenen un final sinó que més aviat són tallades, cosa lògica perquè els conflictes realment no es solucionen. Com al darrer film, il sol dell'avenire, Moretti reuneix tots els protagonistes a l'escena final i com a moltes de les seves pel·lícules Moretti gaudeix interrompent l'acció per inserir un interludi musical, en aquest cas el Ritornerai de Bruno Lauci que podeu sentir al clip de més amunt