Ifigènia

 

        Veig al lliure la seva representació d'Ifigènia. L'espectacle dura dues hores en les que podem veure el desenvolupament complet del text d'Ifigènia en Aulide, l'escenificació de la mort d'Agamèmnon, primer, i la de Clitemnestra després, imagino que pels espectadors més despistats, i es resumeix a l'escena del reconeixement entre els dos germans i una aparició final de la Deessa Atena per resumir una mica el que ha passat, Ifigènia i els taurids. Amb aquesta composició resulta clar que la primera part de l'espectacle em semblà millor que la segona, possiblement incomprensible pels que no tinguessin clara la segona obra d'Eurípides. No em sembla que ajudi que el paper d'Ifigènia els facin dos actrius, cosa que no sembla tenir gaire més sentit que donar més presència a la Vilarasau. Des del meu punt de vista la presència del cor és el que millor funciona en l'espectacle, millor que els actors, el treballs dels quals potser no sempre agafa la volada que requereix la tragèdia. L'escenografia molt despullada d'objectes innecessaris, funciona bé per la seva sobrietat i el ritme de l'espectacle és ben viu. Allò més gratificant, però, es veure la lucidesa amb la que els persoantges d'Euripides parlen de la guerra,exhibint una gran lucidesa en l'exposició dels motius, generalment impresentables, pels que la gent es deixa la vida. Un contrast molt agut amb els sopars de duro que els mèdia actual ens obliguen constantment a empassar-nos