De l'excés d'autoestima i de la falsa consciència

 

            Segons l'enquesta publicada avui al Confidencial tenint com a font el IMPO, en aquests moments a Catalunya, el 43,4% dels enquestats estan a favor de la independència de Catalunya i en contra un 50,5%. Això és, més o menys, el resultat habitual, però alguns indicadors parcials són prou suggeridors, principalment, què el grup menys partidari de la independència és el dels joves menors de 35 anys, entre els quals el recolzament baixa al 38,4%. Més significativa és la xifra sí ens centrem als estudiants on la xifra es redueix a un 23,5%, una dada que podria fer pensar als supremacistes que identificaven el suport a la independència al nivell d'estudis.

            Els menors de 34 anys catalans són gent que han estudiat quan les competències educatives de la Generalitat han estat del tot desplegades, i tots ells han fet l'ESO. Aquests resultats inviten a considerar el que hi ha de justificat a la denuncia de l'adoctrinament a l'escola catalana. Amb els números a la vista sembla que cal concloure o que aquest adoctrinament no existeix, aquest seria el punt de vista dels responsables polítics, o que, potser existeix però es fa malament o, el que jo diria des de la meva experiència, que no arriba a fer-se plenament, perquè hi ha una part del professorat que no està per la qüestió i perquè una part dels que voldrien adoctrinar tenen massa poc prestigi entre l'alumnat per poder tenir èxit. Les raons són anàlogues a les de per què el Barça juga tan malament des de fa anys. La pressió al contrari només té èxit quan la fa tothom. Evidentment aquest fracàs és un èxit pels que pensem que allò que ha de caracteritzar l'ensenyament públic és la diversitat ideològica; que se li doni a l'alumnat la possibilitat de trobar professors de tota mena. Ara per ara, les perspectives que tenia el nacionalisme i l'esquerra brahamànica (a Catalunya, la segona és indistingible de la primera i no hi ha cap altre) sobre el que podia suposar el control de la cultura i de l'ensenyament semblen haver estat decebudes i és que sobrevalorar la importància de les institucions educatives és un tret que forma part de l'ADN de l'esquerra.