Lonely are the brave

 

            Lonely are the brave és una pel·lícula interessant per diferents motius. De totes les que va filmar Kirk Douglas pensava que era el seu millor i més estimat treball, i això no és dir poca cosa, fou el primer guió que signà després de la polèmica sobre l'autoria del guió de Spartacus DaltonTrumbo (segons Douglas el millor guió que havia llegit mai; certament els diàlegs són molt bons) i fou la primera vegada que treballava pel cine un jove compositor anomenat Jerry Goldsmith. (el video de més amunt fa un suite amb el temes de la pel·lícula) Lonely are the brave és un western ambientat a l'Amèrica de després de la guerra de Corea. Es centra quasi totalment en el seu protagonista, un cuidador de ramat anomenat Jack Burns, Kirk Douglas. En la primera escena el veiem cavalcant la seva euga de forma anacrònica en un mon ja de del tot motoritzat i tallant els filferros d'una parcel·la acotada per la companyia de llum i de l'aigua (com feia un dels homes de l'Oest més icònics interpretat pel mateix Douglas, el protagonista de Man without a star). Jake arriba a casa d'un bon amic Paul i se n'assabenta que és a la presó, condemnat per haver ajudat a creuar la frontera immigrants del sud. Com que això és del tot contrari als seus ideals, Burns es fa detenir per ajudar al seu company a fugir. Aquest però no vol arriscar-se a una condemna llarga quan li queda només un any de càstig i Burns decideix fugar-se tot sol. La segona part del film és el seu intent d'evasió, fàcil des de la presó, i de fugida a Mèxic, cosa que resulta molt més complicada i finalment fatal

        El director David Miller tingué una carrera llarga i no especialment distingida, però a la primera part fa un film correcte i a la segona part construeix un molt bon film d'acció reflectint una lluita desigual entre un anacrònic cowboy i unes forces de l'ordre que disposen d'helicòpters i avions. Tanmateix el film té interès sobretot des d'una perspectiva ideològica. Burns és un home que no disposa de cap mena de documentació, (perquè com li diu al policia que li retreu la il·legalitat del seu costum, ell ja sap qui és) ni accepta cap imposició social. Per ell l'acció de tallar els filferros és definitòria perquè com li explica a la seva amiga en el món hi ha masses (Have you ever noticed how many fences there're getting to be? And the signs they got on them: no hunting, no hiking, no admission, no trespassing, private property, closed area, start moving, go away, get lost, drop dead) És un heroi llibertarià, en un sentit radical del terme, perquè la seva llibertat exclou la renuncia a tota mena de possessió o de vincle amorós. Sé que la noció de llibertarià en el temps del trumpisme pot ser una categoria una mica infamant, però aquest Burns no té res de trumpista (ni que només sigui perquè està a favor dels immigrants), pel contrari és una composició alhora autèntica i tràgica d'un perdedor per causes que no són gens contingents. Com Trumbo li fa dir:  'Cause I'm a loner clear down deep to my guts. Know what a loner is? He's a born cripple. He's a cripple because the only person he can live with is himself. It's his life, the way he wants to live. It's all for him.  A més del millor Douglas, en el film trobem una molt jove Gena Rowlands, la dona del seu millor amic, i un molt efectiu Walter Matthau que llavors començava al cine i que de manera molt sòbria interpreta el sheriff que ha de perseguir-lo, tot i que essencialment simpatitzà molt mes amb ell que amb tota la mediocritat que l'envolta.