Lluna plena

 

Veig al Heartbreakl Hotel lluna plena, obra basada en una novel·la, l'última segons Wikipedia, de la novel·lista Aki Shimazaki, autora canadenca, professora de japonès i que escriu en francès. El meu germà ja ha escrit una crònica on explica de que va l'obra i les seves impressions que no difereixen gaire de les meves. Jo només voldria afegir el contrast d'aquesta obra amb el record del primer muntatge que recordo haver vist de Rigola una versió de Macbeth al Romea amb Mingo Rafols que tractava sobre tot del soroll i la fúria, tant que quasi s'empassava les paraules del diví bard. En canvi aquí gira tot gira entorn de la vulnerabilitat humana, la que ve de la fragilitat dels nostres cossos, la malaltia d'Alzheimer és la desencadenant de la situació, però també de la primor del nostre coneixement o per ser més exacte, és el cas del personatge d'Andreu Benito, per la poca consciència del caràcter imaginari de les nostres certeses. En aquests temps més aviat i per tants motius negres, vaig gaudir de la resolució de l'obra. Saber que el teu fill no té cap lligam biològic amb tu, és quelcom que podria ser viscut com una tragèdia. Això però no es dóna a la resolució, sinó tot el contrari, prevalent els punts de vista que l'error és essencialment la possibilitat d'aprendre i que quaranta anys de relació paterno-filial tenen molt més pes un fet biològic puntual. Tornant al que dèiem d'Alex Rigola potser és que s'està fent gran. Últimament això li passa a quasi tota la gent que conec de fa un temps.