Veig un vespre a casa The King of Comedy . Feia molts anys que no la veia, però no la tenia gens oblidada o de fet, no prou, per no adonar-me'n de tot el que els autors de Joker van poden treure d'aquest film. Tots dos expliquen la història d'un aspirant a comediant (monologuista) amb poques possibilitats d'èxit real i enlluernat per la figura d'un triomfador. El paper de Robert de Niro a Joker es correspon amb el Jerry Langdorf interpretat per Jerry Lewis, el qual feu una interpretació del tot allunyada del seu personatge fílmic, d'una manera completament sòbria i continguda. Robert de Niro és aquí en canvi l'aspirant a la glòria, Rupert Pumpkin. En el seu temps el film fou un fracàs absolut. Vist ara és difícil pensar en un film més profètic, doncs el culte a la fama que la pel·lícula ens mostra com una patologia ha esdevingut ara la nostra normalitat. La pel·lícula reflecteix un moment on la iniciativa en el mon audiovisual la tenien les grans cadenes, les que emetien de costa a costa, i imposaven arreu una mateixa línia de mediocritat, Avui la multiplicació de les opcions implica la multiplicació exponencial de la mediocritat. Scorsese pensava que De Niro havia fet amb Rupert Pumpkin la millor interpretació entre totes les seves col·laboracions i no exagerava gaire. Menys recordada que la seva predecessora, Ragging Bull, resulta menys impactant visualment però la seva narrativa no és menys eficaç i com al film sobre Jake la Motta tot gira sobre un personatge pel que resulta difícil sentir cap mena de simpatia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.