Per recomanació del meu amic Juanma demano a la biblioteca un llibre de contes de l'escriptora argentina Mariana Enríquez, las cosas que perdimos en el fuego. La recomanació és del tot encertada. Tots els contes són bons i alguns extraordinaris com, per exemple, el que obre el llibre, el niño sucio. Als anys de la meva formació els autors de contes argentins foren claus, Borges i Cortazar. Enríquez recorda més al segon doncs fa una combinació entre una ambientació de caràcter costumista i una inspiració d'orientació fantàstica. De fet, els contes sovint estan molt a prop, en molts casos són definitivament, contes de terror. Però les fonts d'aquest terror són essencialment les nostres patologies socials, la nostra indiferència envers la pobresa aliena, el pes d'un passat irredimible, les dictadures llatinoamericanes de finals del segle passat i les neurosis personals de cadascun de nosaltres mancats tan sovint de criteris per dirigir les nostres emocions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.