Com que encara no he tret del telèfon el meu facebook, lligat a la meva activitat sindical segueixo rebent notícies d'educació, tot i que en principi jo d'aquest tema ja no en vull saber res. Sovint llegeixo moltes coses amb les que simpatitzo però em produeixen una certa melangia. Per exemple, com la denuncia dels disbarats pedagògics que estan destrossant el sistema educatiu s'acompanyen de la il·lusió que això es pot aturar conscienciant i informant degudament una ciutadania ignorant del que realment està passant a les aules. Em sembla que un altre cop es dóna aquí l'error identificat per Nietzsche de confondre la causa amb l'efecte. Jo, i aquí em fonamento en el meus anys de professor a la trinxera i quasi sempre de tutor, crec que el problema real és que aquesta educació degenerada, paròdica i intel·lectualment anèmica és el que la majoria de la gent realment vol; la que es correspon a les seves expectatives i necessitats. L'empobriment cultural no és la fita cercada pels nous canvis, sinó que és allò que defineix la situació prèvia. Per això defensar el sistema antic tampoc és en el fons gens coherent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.