Austràlia

 El Flyhard és un teatre de butxaca, 50 espectadors tirant llarg, al carrer d'Alpens, al barri d'Hostafrancs a vuit minuts de casa meva. Hi vaig un vespre a veure Austràlia una obra d'Israel Solà, un dels actors de la calòrica, una de les companyies més interessants del país i possiblement la més divertida. L'obra és una road movie de tres germanes catalanes que es reuneixen a Austràlia on viu la mitjana, que li ha demanat un ovul a la germana petita per poder ser mare. El retrobament de les tres germanes narrat per la petita , l'eix de la història i la narradora, és el nucli de la ficció que m'ha semblat ben escrita, amb un bon equilibri entre molts moments de fina ironia i una reflexió d'una certa amargor, sobre el significat de la noció de família i de la dificultat que tenim, com a gent que no fa tant estàvem sobre els arbres, de fer-nos amb formes culturals que suposen la modificació de coses que fins ara eren merament naturals, com ara, la maternitat. Les tres germanes són cadascuna a la seva manera, tres exponents de la dificultat de la situació femenina en el nostre temps i totes tiren endavant amb una forma u altra d'amputació dels seus desitjos d'allò que en el fons seria la seva naturalesa. El problema és que cadascuna d'elles opta per una amputació oposada a la de les altres i això constitueix un fons de tensió evident. El teatre de petit format té l'avantatge de la proximitat i aquí no fou una excepció. La direcció i el moviment escènic fou molt àgil i molt sobri. El públic era molt jove i això en aquesta ciutat és bastant excepcional pel que estic veient últimament.