Les millors pel·lícules de tots els temps segons Sigth and Sound (2022)

 

Divendres vaig veure un correu enviat per Sigth&Sound on es comunicava el resultat de l'enquesta que es fa cada deu anys i que estableix el canon cinematogràfic. Al correu hi havia el llistat de les cent pel·lícules més votades pels crítics i un altra on voten directors. M'agradaria comentar-les amb l'exemplar de la revista a la ma, però, pel que sé, no ha arribat a Barcelona i sí que ha estat molt comentada als diaris la designació com la millor pel·lícula de tots els temps d'un film franco-belga de l'any 1975 dirigit per una dona Chantal Akerman,  Jeanne Dielman, 23, Quai du Commerce, 1080, Bruxelles. La tria em resultà sorprenent perquè crec que tinc una cultura cinematogràfica d'un cert gruix i no coneixia res d'aquest film. De fet, no és un film amb una difusió ample pel que he vist a les xarxes, cosa a la que no ajuda que duri més de tres hores i que pel que sembla és proper a una concepció més qualificable com experimental que convencional. Aquesta tria suposa relegar al número 2 la que abans tenia el primer lloc, Vertigo d'Alfred Hitchcock, aparentment un film més convencional que no pas experimental. És clar que molts de les que l'han triat en saben molt i que jo miraré de veure aquest film si m'és possible. També que resulta difícil no sospitar el que públicament ha dit Paul Schrader quan assenyala que la motivació final de la votació sembla ser més ideològica que artística (aquí. El seu vot com a millor pel·lícula de la història fou per a Pickpocket de Bresson). L'elecció fa massa flaire de políticament correcte (cosa que certament no és Vertigo, malgrat la seva excel·lència cinematogràfica). Tampoc però cal amoïnar-se gaire perquè també és clar que com va dir ell mateix quan va venir fa uns anys a la Seminci, que en els temps de Netflix i la globalització aquesta mena de llistes no té gaire sentit. En tot cas Sir Alfred es pot consolar pensant que és el director amb més títols a la llista (també hi són, the rear window, Psycho i North by Northwest). De manera coherent amb els temps que corren de cancel·lació i cultura woke, hi ha molt poques comèdies a la llista. A la llista de directors el lloc d'honor li correspon al 2001 de Kubrick