Realitat

 

Retorn a classe avui i retrobada amb la realitat. Faig una classe telemàtica amb els alumnes de primer de sociologia on les passo molt magres per explicar alguna cosa sobre la noció de classe social. Han fet història tots els cursos de l’ESO però no tenen cap noció que puguin relacionar amb el que explico. Són els mateixos alumnes que es queixaven de què tot el que havien fet a l’ESO era excessivament memorístic i no em van saber respondre res quan els vaig demanar perquè si tant havien exercitat la memòria eren incapaços de recordar res. La propaganda, això és clar, és un instrument poderós amb molt passat i molt més futur. La impressió que tinc és que allò del que tracta l’educació a hores d’ara és sobretot d’allunyar els alumnes de la realitat. Una finalitat inconscient o conscientment assumida per tots els alumnes, del tot per algunes de les seves famílies i el que és pitjor per una part molt important del professorat, que cada cop resulta més equiparable intel·lectual i competencialment a l’alumnat. El fons d’aquest ensenyament que busca fer-los feliços és molt segurament amagar un futur de drogues, precarietat i assistencialitat. I no és pensament paranoic, cal només llegir-se els informes dels organismes que ens manen. Quan retorno a casa, curiosament veig que a l’entrevista amb Xavier Massó que ha publicat un llibre segurament molt interessant sobre educació, ell afirma la mateixa idea. Suposo que estar del tot sol seria pitjor.