La guerra infinita

 Dissabte passat vaig anar al MNAC a veure l’exposició La Guerra Infinita dedicada a Antoni Campaña. Per primera vegada es mostraven en un museu mostres de la famosa capsa vermella que contenia cinc mil negatius de la guerra civil. Moltes d’aquestes fotos no havien estat mai vistes i d’altres, com la molt icònica de més amunt, havien tingut una gran difusió però es pensava que eren d’un autor desconegut. Abans de la guerra Antoni Campaña feu fotografia de caràcter “artístic” o com en diuen a l’exposició, pictorialista. Després de la guerra, guanyà diners fent postals en color i col·laborà també amb mitjans il·lustrant els anys del “miracle econòmic” espanyo. A la guerra, fotografià tot el que pogué, però un cop acabada no va voler saber res d’aquest material que possiblement tampoc  era capaç de destruir  i que restà amagat quasi setanta anys. Com he dit una part que fou publicada a revistes si era coneguda i fou utilitzat per tots dos bàndols amb fins propagandístics, cosa que segurament explica prou la incomoditat d’un home, el fotògraf, que sembla estar més preocupat pel patiment de la gent, i les seves fotos en mostren prou, que no pas per les raons per a justificar la barbàrie comesa contra els vius (la mare malaguenya a l’estadi de Montjuic) i contra els morts (Campaña donà testimoni gràfic de l’absurda profanació de tombes religioses fetes a l’esclat de la guerra civil).  Especialment interessant és la part final de l’exposició on s’aparellen fotos fetes als  mateixos llocs però en temps diferents, per no dir, oposats i on veiem un seguit de composicions entre les seves postals i els personatges fotografiats al temps de la guerra.