the miseducation of Cameron Post

The miseducation of cameron post és un film amb un palmarès distingit, premiat a Sundance i a la Seminci de Valladolid, com que el projecten a un cine, o millor dit al cine, del barri i estem aquell vespre desvagats ens hi atansem. La història de Cameron Post és la d’una noia amb inclinacions lèsbiques, que la nit de la festa de graduació és sorpresa fent l’amor amb un altre noia al cotxe del noi que l’ha dut a la festa. Com a conseqüència  és enviada a un centre de “teràpia” on intentaren guarir-la de la seva malaltia. Tot això passa a l’Amèrica dels anys noranta, quan comença a fer-se palesa l’ofensiva dretana en la guerra cultural que des dels seixanta ha esdevingut endèmica. El film ha estar dirigit per Desiree Akhavan, una realitzadora amb una trajectòria centrada en la lluita LGTBI. La pel·lícula es deixa veure molt bé. Com a gran part del cine actual, no sembla millor que el guió, però tampoc el fa mal bé i mostra una molt bona competència en la direcció d’actors i la creació de personatges.  El centre terapèutic esta dirigit per una psicòloga i té una inspiració religiosa  que fa que tot, fins i tot la classe de gimnàstica, es barregí  amb el culte. La descripció de l’ambient fonamentalista és emocionalment molt impactant, però per la meva formació em cridà més l’atenció la descripció del treball psicològic, que pot servir perfectament per il·lustrar els perills de la pseudo-ciència o si volem utilitzar termes platònics, en aquest cas del tots adients ,de la retòrica . De fet,  em sembla que la confessió final del germà Rick, el lider de la comunitat guarit de la seva homosexualitat per les tècniques de la seva germana,  de que no ben bé no sap que estant fet es podria estendre a moltes més activitats, entre les quals, les que la psicologia realitza als centres d’ensenyament; canviant això sí les nostres dèries i manies o per ser més exactes, invertint-les, és a dir no tant negant la personalitat com hipertrofiant-la-