So little life

Des de que vaig anat a viure a Londres, alguns dels moments més significatius de la meva vida, els he passat a un teatre. Divendres en vaig gaudir d'un amb la representació del treball d'Ivo van Howe, so little life, un espectacle de 4 hores, on veiem el desenvolupament durant varies décadas  de l'amistat a Nova Iork d'un grup d'amics; un d'ells acaba esdevenint el centre de la història, Jude St. Francis, un noi que no vol parlar d'un passat que els espectadors i els seus amics van descobrint en el curs de la representació; un passat marcat pels abusos sexuals comesos pels germans del monestir  on l'orfe va ser acollit i l'exercici forçat de la prostitució al que van empènyer el nen quan tenia deu anys. La recreació dels abusos és realista, potser massa realista per a una part dels espectadors que no van tornar després de la primera part. Jo tampoc estava gaire a gust, certament soc incapaç de fer com l'Encarna, deixar de mirar, però les sensacions viscudes eren molt semblants a les que vaig tenir quan sent jovenet vaig veure el Saló de Passsolini.  Havent crescut en una pseudo-religiositat cinèfila, tendint a una direcció del director, després dels divendres hauria de fer una lloc al panteó particular per aquest flamenc de 60 anys. Només he pogut veure un dels seus espectacles anteriors,les tragèdies romanes, que em va impressionar força. El divendres el seu treball em va semblar no menys excepcional. Com a les tragèdies, l'administració de la tensió emocional és òptima, necessites saber que passarà, tot i que no t'agradi. La direcció no és gaire convencional, ja que no hi ha pròpiament fora d'escena.Encara que no participin a l`'acció principal, els actors hi són quasi sempre, encara que es dediquin a les seves coses (com cuinar-nos una cloïsses, ofertes al públic). No sé gairebé res del teatre neerlandes, però el nivell dels actors és londinenc, capaços de cantar i ballar quan cal, í el seu desgastament físic i emocional, aclaparador. Quina pena no haver pogut veure el muntatge de Van Howe sobre els reis anglesos de Shakespeare que fa un parell d'anys es va representar a Londres!