Figures en un paisatge devastat

                                                  I

Ahir, cinquè aniversari de la confessió, llegeixo un intent de l’ARA de blanquejar la figura de Jordi Pujol. Un dels convocats per fer aquesta tasca és Santiago Sobreques que abans era del PSC, i ara és independentista per les mateixes raons, suposo, que havia estat nuñista, quan era mínimament popular. També diu que és historiador, però això és menys clar. L’argument és que la vida personal és una cosa i el legat és un altre. Precisament tot i concedint la primera part de l’enunciat, que no és poca cosa, és el legat allò que definitivament l’hauria de condemnar. Pujol és l’oposat exacte a Prat de la Riba com a governant. Prat feu unes institucions que perduraren, Pujol va perdre l’oportunitat de fer una administració nova, moderna i eficient. Es va limitar a copiar el que hi ha havia, preservant els defectes i suprimint les virtuts , poques però no inexistents, de l’administració estatal. Això si, la propaganda, basada en una tirada supremacista, que és el pitjor de nosaltres mateixos, fa que aquest fet passi inadvertit, ignorat i que ningú es cregui que el 2 d’octubre del 17, Murcia estava més preparada per tenir una hisenda pròpia que no pas Catalunya

                               II

Sento els discurs d’Abascal al congrés en la sessió d’investidura. Parla d’immigració,diu que si cal que vinguin sud-americans,  que ell n’està a favor. Allò que tots li entenem és que no vol que vinguin moros. Segurament Abascal no sap que molts sud-americans tot i saber castellà, tampoc se l’estimen gaire. De fet, en molts casos no és la primera llengua. Me’n recordo però de quan vaig anar al Magreb de jove i com llavors pensava, i segueixo pensant, que tots els pobles de les ribes mediterrànies compartim un trets d’identitat essencials. Parlo és clar de coses  importants de la vida, com ara que mengem, i no pas de superficialitats, com la religió.

                III

Laura Borràs anuncia el seu vot negatiu a Sanchez en la sessió d’investidura. Tota l’extrema dreta vota finalment aplegada. Gran moment

                               IV

Dino relativament feliç quan TV3 anuncia que Boris Johnson és el nou cap dels conservadors i demà serà Primer Ministre. El corresponsal de TV3 no el deixa gaire bé. Certament és un tipus perillós. Hom el compara a Trump i són certament equiparables en alçada moral. Boris, però,  és molt més intel·ligent i molt més divertit. No tinc clar si Trump té alguna mena de convicció, Boris certament n’està del tot mancat. Tothom aposta pel que el Brexit dur serà un fet i això és el més probable, però Johnson mai no és del tot previsible.