Winchester 73

 Winchester 73 és amb molta diferència és el més dinàmic dels westerns fets per Stewart i Mann. Potser per això és el que aprofundeix menys en els. personatges entre d'altres raons perquè el film és fidel al títol i el rifle és el veritable protagonista de la història. És un film dels que quan llegeixes la sinopsi et sorprèn el metratge perquè realment passen moltes coses en noranta minuts, és a dir, el rifle passa per moltes mans entre les quals són les d'alguns dels més eficaços actors de repartiment de l'època com un debutant Rock Hudson fent de cap indi, Jay C. Flipen, Dan Duryea i el meu preferit John McIntire, fent de tafur i traficant d'armes. Per recolzar la narració es pren la base una de les històries més velles de la nostra cultura: la dels dos germans enfrontats, Caín i Abel, on al germà bo, James Stewart, s'oposa a l'assassí del pare d'ambdós, Stephen McNally. Com que la ignorància és atrevida no és infreqüent trobar gent que desqualifica del tot allò que consideren com a cine antic. Un dels arguments és la superioritat tecnològica del cine actual (en alguns casos assenyalant coses com els efectes especials, cosa que és equivalent a jutjar un llibre per la seva enquadernació). A molts d'aquests jo els obligaria a veure l'escena final quan els dos germans s'enfronten finalment en una muntanya pelada i abrupta. No crec que cap cineasta actual pugui oferir una escena amb tant de ritme i tanta claredat, sempre tenim clar on són i que està passant, com la que ens oferí Anthony Mann