L'últim soviètic

 

        Al teatre Tantarantana es representa una producció de la companyia la canina i del propi teatre, l'últim soviètic. Ens explica la història de Serguei Krikaliov l'astronauta que pujà a l'estació MIR el 18 de maig de 1991, que havia de baixar el mes d'octubre i que no va poder tornar a la terra fins el 25 de març de 1992. Entre mig van passar moltes coses, algunes ridícules, com l'enfonsament del vaixell Victòria amb Curro inclòs, i d'altres més rellevants, com la desaparició de la Unió Soviètica. Krikaliov potser somniava amb ser un heroi soviètic i quan va poder aterrar ja no podia ser soviètic i la seva heroïcitat, indiscutible ningú havia estat tant de temps a l'espai fins aquell moment, era el producte d'una vergonyosa fallida: el problema principal per fer-lo tornar era la manca de diners.

    Adrià Díaz és Krikaliov i compateix escenari amb altres dos actors fent diversos papers. Marçal Bayona és el seu company a la nau fins a octubre, el cap de l'agència soviètica o Sergio Dalma que feu un quart lloc a Eurovisió el dia de l'aterrament de Krikaliov. (veient la seva presentació a Eurovisió, sembla clar que Sergio Dalma com Josep Pla o una servidora pertany al grup de catalans que preferirien ser italians) Júlia Santacana és la seva dóna Ilena, l'astronauta britànica que va estar una setmana a la nau i Margaret una americana que sabia rus, vivia a Melbourne, era radioaficionada i va contactar durant molts mesos amb Krikaliov (quan fa aquest personatge peculiar, l'actriu treu el seu accent lleidatà) L'espectacle té a favor seu evidentment l'interès de la història i és molt bona la idea de anar posant-lo en relació amb altres esdeveniments del moment cosa que serveix per il·lustrar la dificultat de destriar entre allò significatiu i el soroll, de tot l'allau d'informacions que anem rebent i com, al final la definició del que considerem realitat és del tot arbitrària. El diàleg combina una dimensió representativa i una altra meta-representativa, explica la història però també com podria haver passat i quines eren les alternatives. Aquestes idees bones i l'esforç entusiasta dels actors però es veuen llastats per una certa manca d'equilibri en algunes escenes masses escorades cap a l'astracanada. Com els mateixos actors deien en més d'un moment, potser a moltes escenes se'ls hauria d'haver donat una altra volta.