A Macbeth's song

 

    A la Biblioteca de Catalunya veiem A Macbeth's song la nova producció de la perla 29. Indiscutiblement una de les millors vetllades teatrals de la meva vida i que m'ha permès el descobriment, demèrit meu tenen trenta sis anys de carrera, dels Tiger Lilies, un grup londinenc d'un estil peculiar que barreja moltes coses però fonamentalment, l'esperit punk, l'herència del cabaret del temps de Weimar i els acords propis de la música zíngara. Aquí són l'anima de la representació. Hem vist nombrosíssimes adaptacions de la tragèdia escocesa, no sé si la més genial, però si la més visceral obra de Shakespeare.. Fa molt anys recordo una adaptació de Rigola d'esperit molt punk també i cinematogràficament hi destaca l'adaptació que va fer Kurosawa amb Mifune , el tro de sang (de la qual podem veure la imatge més emblemàtica en el moment més àlgid de la representació). Aquesta és certament diferent. El tercer anglès representa les tres bruixes i la història ens es mostrada fonamentalment des del seu punt de vista i narrada mitjançant les seves cançons. Pràcticament mai no deixen l'escenari. Interpretant tots els personatges i fent les escenes més essencials els acompanyen Marcià Ciceró, Enric Cambray i el britànic Andre Tarbet. Evidentment tots fan més d'un paper, però tampoc es limiten a repartir-se els papers. Macbeth de vegades és Cambray i de vegades Tarbet, cosa que dóna lloc a un dels moments més divertits de la representació. Tot l'espectacle està representat en llengua anglesa, cosa que podria suposar una dificultat pels actors del país que en tot cas resolen brillantment Cambray està òbviament familiaritzat amb Shakespeare i integra al seu treball moltes de les idees apuntades als seus monolegs sobre Hamlet mostrant un talent innegable per la comèdia. Com deia abans, hi ha hagut moltes menes de representacions de Shakespeare, poques amb moments tan vibrants com quan el públic es va unir a algunes de les cançons executades per les "bruixes", definint així un esperit que em sembla molt a prop del que devien tenir les representacions de El Globe (i de fet ajuda que veiem l'obra a un edifici de l'època del Globe o si més no on es feia teatre quan funcionava el Globe)