The childhood of a leader

         The childhood of a leader fou el treball pel qual el director de The Brutalist, Brady Corbet guanyà l'atenció del públic en el festival de Venecia. Basada en un conte de Jean Paul Sartre, la pel·lícula ens explica la infància d'un futur dictador feixista, com Hitler fill de pares molt allunyats en edat. El pare, però no és un funcionari sinó un diplomàtic americà conseller del President Wilson que viu a França amb la seva família, mentre ajuda a negociar el tractat de Versailles. Assistim així a un doble origen del feixisme, el polític inspirat pel desig de revenja inspirat per l'acord i un de psicològic on veiem com una situació familiar emmetzinada conforma el caràcter melomàniac del jove Prescott. Podrà agradar més o menys, però és clar que Corbet té un estil caracteritzat per una inclinació al tenebrisme i la utilització de plans poc convencionals. Alguns dels d'aquí recorden la poderosa imatge de l'estàtua de la llibertat invertida amb la que s'obre The Brutalist. Com en el film més recent el poder acaba esdevenint sobre tot la capacitat des desfermar impunement la violència. La banda sonora és un dels darrers treballs de Scott Walker i és un dels elements més poderosos del film. Corbet és un cineasta molt heterodox seguidor confés d'autors com Pialat, Olmi, Dreyer, Kubrick i Bresson amb la qual cosa no ho té fàcil per finançar i dur a terme els seus projectes i seria molt bo per a tothom que ho pugui seguir fent. Com The Brutalist el guió ha estat escrit en col·laboració amb la directora noruega Mona Fastvold, la seva parella. Corbet és actor a més de director i curiosament actuà en Funny games el remake americà quer Haneke feu del seu film austriac. Precisament aquest film em recorda poderosament un altre film de Haneke que tracta també de l'aparició fel feixisme, das weiβe band