Més hores de filosofia (i de català, i de química , i....)?

 

        Veig mitjançant Facebook que està en marxa una petició reivindicativa de més hores de filosofia. Es parla en concret de la matèria de primer que disposa de dues hores i no de les tres que tenia abans o que té a la resta de l'estat. Passar de tres a dues hores fou en el seu temps un missatge molt significatiu i precis . Les matèries de dues hores són aquelles que els alumnes saben que no calen prendre's seriosament, les que són com aquelles que quan jo era un alumne designaven amb un nom femení molt apreciat pels catòlics. Jo vaig trobar-me amb aquesta realitat quan vaig tornar a treballar a Catalunya la tardor de 2015. No es pot dir doncs que la reacció del professorat de filosofia hagi estat massa ràpida. De fet, jo ja em vaig jubilar pensant que a aquest professorat això  li era igual com, per exemple, li va ser igual que la matèria fos pràcticament erradica del temari de Selectivitat per la consellera Ponsati el setembre de 2017, mesura justificada (aquell mes i per aquella consellera!) per harmonitzar-se amb la resta de comunitats. No m'agradaria pensar que pugui haver professors que es trobin més lliure per protestar ara que no manen els "seus" (els que llavors creien "seus")

        Més o menys simultàniament he vist peticions per demanar més hores per les matèries de ciències, català i castellà, pel que fa la llengua i la literatura. Jo no he signat per la de filosofia ni per cap de les altres. La raó es pot explicar amb un símil futbolístic. Cada cap de setmana Ancelotti o Flick disposen de 15 o 16 jugadors que mereixerien ser titulars en qualsevol equip del mon, però no tots ho són, perquè al final només pot posar onze. En un pla d'estudis les hores de les que disposem són evidentment limitades (de fet, els alumnes de batxillerat trobo que fan masses). Si posem més hores d'una cosa, hem de treure d'una altra. Les possibilitats són moltes i es pot trobar una justificació per qualsevol. Cal, per tant tenir una idea global de quina és la finalitat de l'ensenyament i parlar en base a aquesta, cosa que pot significar dir clarament que s'ha de treure, i certament hi ha matèries que caldria treure. És potser doloròs, però és l'única manera de fer la discusió seriosa. Si en prescindim d'aquesta idea global, per més raó que pensem tenir, tot acaba sonant a gremialisme. En aquest sentit sí es evident que la defensa de l'especialitat és irrenunciable i per tant ser un bon especialista és una condició necessària per l'exercici de la docència,no és suficient.